Amb aquesta primera idea, i tenint en compte el significat de dissonant com contraris i oposats que hem de treballar junts, m'inspiro en el sfumato de Leonardo da Vinci. Així treballo els metalls, primer colpejant-los amb el martell per donar-li riquesa i valor a la matèria, i després ajuntant i barrejant-los mitjançant el foc sense soldadura, fins al punt de fusió.
D'aquesta manera resulten diferents peces que puc treballar tant individualment com agrupant-les entre elles, o be afegint, a mes a mes, un altre material que és bastant dissonant en aquest cas, com és el metacrilat polit, fins que perd el punt de brillantor o, fins i tot, pedres.
Es barregen metal de coure, llautó i argent, sobre un element de metacrilat en negre polit. Unes anelles i cadenes d'argent envellit s'enfila entre els reblons que donen altura i separació als elements motiu, d'altres sostenen les cadenes d'on pengen les pedres.
 | ||
| Coure i llautó amb trossos i reblons d'argent. Anelles i cadena en argent envellit. Metacrilat negre polit. Pedres de Quars. |
 |
| Detall. |
 |
| Detall. |
 |
| Detall. |
 |
| Detall. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada